M’agradaria subvencionar-te els somnis. A fons perdut, per suposat.
Aquesta entrada ha estat enviada el 5 Juny 2009 a les 23:53 i està arxivada sota Perdre el fil . Pots seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través de l'alimentador RSS 2.0
Pots deixar una resposta, o trackback des del teu lloc.
6 Juny 2009 a 00:14
Els somnis es subvencionen?
Tant de bo fos així, no?
El que és important és no perdre mai la capacitat de somiar.
Nanit Josep manel.
6 Juny 2009 a 14:21
Els somnis depenen de les emocions i els sentiments per susbsistir. Tot i que ja sóc ben despert, bonanit, Anna.
6 Juny 2009 a 11:26
Amic Josep: vaig veient, a poc a poc, que tu ets dels meus i jo sóc dels teus… Com excusa, un dia d’aquests et diré per què.
Una abraçada somiador autèntic, és a dir, d’aquells a qui no li calen els títols…
6 Juny 2009 a 14:21
Espere aquesta “resposta” príncep. Serem prou per fer-ne un regne o un imperi?
6 Juny 2009 a 17:35
Si en feu un petit país, jo hi seré, en un raconet
7 Juny 2009 a 16:48
Subvencionar els somnis… quina sort. Sí que es poden subvencionar. D’anada i de tornada, te’ls subvencionen i tu els pots subvencionar també… clar que aleshores ja no és a fons perdut.
Si feu un regne o un imperi dels somnis, també m’hi trobareu, al raconet del costat de Nove s Flors.
7 Juny 2009 a 18:59
Quina bona idea!! Potser no te’ls pots subvencionar sencers però potser un bocinet, sí!
10 Juny 2009 a 17:43
On m’he d’apuntar?
Gràcies, com a mínim, per les bones intencions…
Et llegeixo, amic josepmanel
Salut i llibres!
SU