segon dia: hipocondria aguda

He rebut per correu el resultat de l’analítica d’orina que em va fer la mútua. Com és comú en aquest tipus de documents, jo no entenc res. És cert que hi ha una columna anomenada “valors de referència” (no es confongueu, l’he rebuda totalment en “castenallo”) perquè el seu paper és aqueix, donar llum. I com que les substàncies profundes que m’han vist no superen cap ni un dels números “de referència”, vull suposar que no hi ha perquè patir. Puc preparar-me per passar un estiu plaent, terapèutic i llarg, molt llarg. Però ma mare ve de visita a casa i, parlant, parlant, em diu que a l’endemà té que anar al metge perquè li faça algunes receptes. “Mira, pense, és l’ocasió perfecta per deixar-li el paper aquest de l’analítica i preguntar-li a un professional si la lectura optimista que he fet jo s’adiu correctament als resultats“. Ella se l’emporta. I l’endemà, a allò de les huit i mitja del matí, quan encara no he arribat del meu son profund i reparador, lliure de malsons i farcit de turgències que no puc detallar per si hi ha xiquets, sona el timbre amb una urgència preocupant. I és que la metgessa ha vist el paper i ha llegit un petit detall que, sense tindre importància (serà per a ella), cal tornar a comprovar amb una nova analítica si torna a aparèixer “hematuria”. Pels qui, com jo, patiu d’ignorància en terminologia mèdica, cal entendre “sang en l’orina”. No és molta, quasi res (no se’n podria aconseguir ni per un quart de botifarra), però els antecedents de ma mare obliguen a prendre totes les prevencions. Quan la mare se’n va jo baixe personalment a la consulta i parle amb la doctora. Amb cert aire de despreocupació em repeteix el que ja m’han dit, que no cal patir, que repetiran la prova i que en cas de tornar a eixir un rastre de sang em faran una ecografia per millorar, sobretot, la meua salut mental. Jo he forçat un somriure més proper a l’estrenyiment que a l’optimisme, i he tornat a casa amb la cua entre cames (mai millor dit!). Ara he trobat un nou entreteniment: mirar de descobrir, cada vegada que faig un riu, entre les coloraines que em surten de dintre, aqueixa sang microscòpica. I us ho jure que pixe més que una partera!