Crueltat
T’has apropat amb una estudiada indiferència per dir-me que ja va sent hora i, perquè quede clar que aquella aproximació no té la més mínima importància, resols deixar-me allí sol, palplantat, amb el cap ple de paraules. No hi ha al·lèrgies ni refredats que justifiquen la brillantor de la teua mirada esquiva. Vols abocar-me al desconcert més absolut.
14 Juny 2008 a 20:17
Benvingut, Josep Manel, al meu bloc. Passa-t’hi sempre que vulguis, sempre seràs benvingut!
15 Juny 2008 a 18:58
El mateix et dic…
15 Juny 2008 a 19:20
M’agradaria saber la manera per a fer que la crueltat s’escorrés d’entre les mans, d’entre els ulls , d’entre les paraules, com allò tan relliscós que no pots ni vols quedar-te endins.
16 Juny 2008 a 17:46
A vegades s’ha de ser una mica cruel per tal de cridar l’atenció de l’altra i fer-mos més presents, per així poder aconseguir el que volem, encara que a vegades no sigui possible…