Instint

És ben curiós. Tota una vida farcida d’indecisions i per a les coses més prosaiques, de vàlua existencial més minsa, som capaços d’arriscar la pell, de posar-nos en perill. Un tel d’irracionalitat ens vesteix, un instint ancestral que esborra el solc de la civilitat per on haurien de discórrer la major part de les nostres accions… No puc suportar-ho. Plou sense treva. La casa, assetjada per humitats indiscriminades, comença a mostrar les seues primeres blaüres, les primeres senyals de derrota en aquesta silenciosa batalla. Les onades d’un oratge pertinaç i advers llepen amenaçadorament els fonaments de la meua llar. Perdoneu-me, amics i familiars virtuals, però he de tornar a pujar a la teulada. Necessite albirar un mínim d’impermeabilitat per sentir-me unes hores sa i estalvi a dintre del meu castell de sorra.