Som germans

He de reconèixer que el compromís d’aquest discurs m’ha desvelat un parell de nits. Més que res perquè m’he trobat regirant la meua memòria com un calcetí, desitjant aconseguir un record que em pogués servir per a enllestir com toca aquestes paraules.

Enric, sóc germà teu de quasi tota la vida. I és així perquè els primers huit anys de la meua existència tu no hi eres! Recorde que el pare va vindre a l’escola, més content que un gínjol, per anunciar-me el teu naixement. “Ja tens un germà!”, va dir. I jo vaig rebre aquella novetat amb cert estupor: què era això d’un germà? Afortunadament la vida, si et deixes, t’alliçona. Tindre un germà vol dir, per exemple que, de sobte, tens poders: et fas invisible per a tot el món quan el més menut apareix en escena. I ja no vas mai sol a cap lloc, sempre hi ha algú que diu: “per què no t’emportes al teu germà un poquet”?

Però no em queixe. Al contrari, perquè també, amb la teua arribada, m’has fet gran, protector, únic. M’has fet sentir l’orgull d’avançar-me a les teues passes, com qui mesura amb precaució la distància que hi ha entre les dues parets d’una sèquia abans de botar-la. Vas bescanviar els meus jocs de solitud per la riquesa d’una presència amb qui compartir-los.

Fixa’t que, regirant i regirant la memòria, no he trobat ni un sol conflicte amb el que poder fer un mínim inventari de greuges. No ho pretenia tampoc. Però m’ha semblat insòlit, com si la vida compartida, que tots sabem que menja com un paper de vidre, ens hagués deixat sencers, intocats, al marge de qualsevol pleit. 

Així i tot ningú no pot dubtar que som germans. Ho som per la sang i el costum. Però a força de transitar junts una gran part de l’existència comuna, ens hem anat agermanant en coses ben essencials que han fet que el nostre lligam humà supere la condició de família. Els dos compartim la passió per l’ensenyament, hem fet de l’educació el nostre treball, la jàssina que apuntala la nostra vida. Els dos compartim i lluitem per un poble i un país més lliure i més nostre. Ens hem compromès amb el món amb la mateixa paraula.

I ara, ací, amb aquest casament, ens has afegit a Ame, amb qui has trobat el punt des d’on moure l’univers i amb la que també ens agermanes en un gest senzill, sense pretensions. I també això vull agrair-t’ho, convençut, que amb tu, sempre viatja el millor. De tot cor us ho dic: Enhorabona als dos!