Ja el tinc!

Quan he arribat a casa, els meus dos fills i la meua dona m’esperaven amb un exemplar a les mans, cadascú, de LA CATOSFERA LITERÀRIA. La casa s’ha omplit d’una especial alegria (què falta ens feia!). En uns segons hem representat el quadre de la ingenuïtat més sublim i ridícula, però tant ens en dóna. Tot l’esgotament del dia s’ha esvaït, agranat per una emoció difícil de portar al paper. És la primera vegada que un escrit meu apareix imprés en un llibre. Bo, la primera realment, no. L’ajuntament d’Alberic va publicar un recull de contes guanyadors de diversos certàmens que ell mateix havia convocat, entre els que s’incloïa un del que jo era autor. Però aquesta vegada és diferent. Aquest té una flaire única entre les seues pàgines, i la grandària perfecta per fer-lo encabir a la lleixa entre els “grans”. I rere el treball final hi ha una editorial solvent, i una gent que té la mà trencada (mai millor dit) d’escriure coses i llegir-ne… I jo sóc allí, valencianet, perdut, humil, aclaparat, entre les pàgines d’un llibre únic, capdavanter, arriscat. Somiant que algú em llegeix (ens llegeix, perdó!) assegut al seu racó de llums i silencis. Penseu el que vulgueu del meu goig infantil (serà veritat que, a força de treballar amb xiquets, un es puerilitza?) però aquest petit moment ja penja, amb el seu corresponent imant, al tauler de la meua memòria essencial. Lamente al bell mig de l’ànima no poder ser amb tots els autors a Vallromanes el proper dissabte 17. Però supose que estareu amb mi que seria més lamentable encara, no acompanyar al meu germà menut el dia del seu casament (promet foto per certificar l’absència). Hui no dorm, segur.