No em deixes
Per favor, no t’allunyes creient que hi ha una tinta amarga marcant les meues paraules. Si t’acostes, tan plena de tempestes com abans, jo encara puc ser la teua casa de la pau…
Per favor, no t’allunyes creient que hi ha una tinta amarga marcant les meues paraules. Si t’acostes, tan plena de tempestes com abans, jo encara puc ser la teua casa de la pau…
12 Maig 2008 a 21:56
Qui s’allunyaria de tu? Segur que pots ser la sev a casa dla pau. Bonique s paraules, molt poètiques.
13 Maig 2008 a 18:04
ai i fan tanta falta les cases de la pau! doncs deixa’m quedar-m’hi una estona…
16 Maig 2008 a 20:03
Una al·legoria del moment just després d’una discussió? Bonica, molt bonica, breu i carregada de sentit.