Experiència
Hem fet un esborrall de tinta sobre els nostres noms a força de prendre’ns la identitat amb el tacte. Hem canviat el color als ulls de l’amor. Hem donat a les nostres besades la forma d’una altra boca. Ens hem alegrat i ens hem entristit. Hem tastat la solitud. Ens hem acompanyat pel senderi estret i fosc del dolor. Hem sigut grisos, seriosos, rabiosos, cabuts… Hem compartit la golafreria d’engolir-se el món i hem mastegat els seus fruits, de vegades dolços, de vegades com la fel. Alguns a això ho anomenen rutina. Uns altres, en diem experiència.
4 Maig 2008 a 18:07
Molt bonic i molt cert. Jo m’apunte a anomenar-ho experiència.
4 Maig 2008 a 18:34
I com es troba a faltar aquesta companyia, de vegades silenciosa, quan un dia ens trobem passejant sols!
4 Maig 2008 a 19:25
Sens dubte, això és l’experiència!
4 Maig 2008 a 20:21
Sí, això és experiència, una experiència enriquidora, tot i que l’experiència va més enllà de la rutina, o així ho veig jo en aquests moments
4 Maig 2008 a 22:26
Un escrit molt bonic. El que descrius no té res a veure amb la rutina, res.
5 Maig 2008 a 07:07
Preciós, l’escrit! A vegades però, amb quina facilitat es confon rutina amb experiència…
5 Maig 2008 a 13:11
En veritat és un escrit preciós, saps traure A les paraules el millor dels significats.
6 Maig 2008 a 19:27
Segurament tot, en la vida, suma, mai no resta.
6 Maig 2008 a 21:31
D’això jo en dic la Vida. Viure és això mateix que descrius tant bé.