El Penjoll

 La gent de “El Penjoll“, xativins i de la redor, que fan una publicació que ha passat de la seua realitat de paper a la virtualitat del món dels blogs i que, pel que es veu, ha guanyat bastant en difusió, m’ha demanat que col·labore en el seu projecte i els hi escriga, de tant en tant, alguna cosa. Tinc que confessar amb certa vergonya (encara que més val vergonya en la cara que dolor al cor) que jo no coneixia aquest treball d’agitació cultural que es porten entre mans. És ben bé una iniciativa que no resulta sobrera, tenint en compte l’anorèxia cultural a la que vol sotmetre’ns l’administració actual. Això i que són una colla de “rogets” que miren de predicar l’ecumenisme polític de l’esquerra (quimera legítima i, fins i tot, desitjable) per traure’ns de l’ostracisme al que ens aboquen les majories absolutes de la dreta cavernícola i “russiana“. Atrevit de mena com sóc m’he socarrimat de seguida i els hi he dit que sí. Mon pare diu que no entén com puc embolicar-me en tant d’ofici sense benefici. El desfici per la lletra pot amb mi. Racional o no, em declare “resistent” de la paraula, en català, naturalment. Ja ho sabeu, de quan en quan em “despenjaré” per un altre indret. Visiteu-nos.