25 d’ABRIL a XÀTIVA
Les quatre animetes de la fotografia som la família de filadors que hui diumenge ens hem aplegat fins el monument als maulets, a Xàtiva, per commemorar el 25 d’abril. Allí, les meues dones s’han afegit a la dansà popular mentre jo les acompanyava carregat amb les bosses de mà. Agustí Ventura, l’historiador i cronista de la ciutat, ha fet el discurs. Per a finalitzar, el cantant d’estil, Pep Botifarra que, entre altres peces, ha cantat “l’Havanera dels Borratxos”, del meu poble (el besavi Patricio i la besàvia Alberta feien gresca des de l’altre cantó del cel, escoltant-ho). Després hem dinat amb els amics i companys de l’Escola de Danses de Xàtiva, amb els que hem compartit un arròs al forn, cuinat al Genovés, per a caure de tos. Dos plats m’he fotut. Aquesta nit no podré ni amb la poma torrada…

27 Abril 2008 a 19:52
Aquests moments, son mitja vida, segur que ho heu passat molt bé
Potser a aquestes hores ja tens una mica de ganona hehe
Petons, molt bona nit i setmana.
28 Abril 2008 a 08:20
Trobes molta gent que fa un munt de temps que ja no veies (resistents, dic jo). I quan escoltes LA MUIXERANGA i veus tot el món dempeus i amb aquells rostre d’emocions contingudes… en fi, el que tu dius, luluji, són mitja vida. I no, no vaig poder empassar-me ni un iogurt. Sóc un exagerat!
29 Abril 2008 a 13:48
Les sortides amb la família, com un diumenge fer una excursió és de lo milloret que hi ha, sobretot quan després veus les fotos i recordes aquell fantàstic dia
Una imatge única i preciosa!
29 Abril 2008 a 15:54
La veritat és que a mi també se’m posen els pèls de punta quan senc la muixeranga i vore com tots els que t’envolten senten el mateix deu ser encara millor.
30 Abril 2008 a 07:10
Per cert! Vas a la presentació del llibre de la Catosfera dia 17? Jo m’ho estic pensant però no ho sé segur… :S
30 Abril 2008 a 08:44
Pirene, aleshores, no solament tenim aficions compartides, sinó emocions compartides. I espere que també un mateix desig de país.
Caterina, te’n recordes l’encomanda de música que el vais fer? Te’n recordes per a quina data era? Doncs, la coincidencia de la boda del meu germà m’impedeix ser a Vallromanes el dia 17, i tinc molta, molta, moltíssima malicia. Però el meu germanet és el meu germanet…