Manualitats

Un grup de mares, animades per la meua proposta d’organitzar i dirigir un taller de manualitats per a la classe, s’han presentat aquesta vesprada, previ avís, carregades de cartolines, pintures, plats de plàstic i un munt d’estris per dur a bon port la meua encomanda. Portaven la idea d’ensenyar-los als xiquets a pintar-se una samarreta que prèviament, se’ls havia demanat i ells, amb l’evident il·lusió, duien plegadeta dins de les motxilles. Se’ls notava la cura amb que ho havien planejat tot. Els han preparat les taules perquè no s’embrutaren. Han subjectat a un cartró, amb unes pinces d’estendre, totes i cadascuna de les samarretes. Han preparat la pintura i els hi han indicat com fer-la servir. I, finalment, els han repartit una mena de motlles i esponges de figures variades per fer més fàcil el disseny. Se les veia aplicades en la feina. Sol·lícites i acalorades, davant les exigències dels xiquets, que volen tenir de tot i al moment. Jo observava, només. Hui m’ha tocat fer d’espectador perquè elles havien pres el protagonisme de l’aula. Però malgrat totes les previsions i prevencions que s’havien fet, algú dels meus alumnes ha descobert que la seua capacitat colorista era impossible d’encotillar en cap motlle, i ha anat omplint l’espai de la tela amb taques de colors, que anaven prenent més i més espai, escampant-se per la mateixa vora del coll i de les mànegues (i, en molts casos, més enllà). Aquest estil, no cal dir-ho, s’ha encomanat ràpidament a la resta dels companys que s’han lliurat a una mena d’empastifament conscienciós, davant dels seus ulls al·lucinats, la mirada d’espant de les mares i el meu posat divertit. Cadascú s’ha deixat portar per l’experimentació, pel goig d’entrecreuar colors i formes, i fins i tot, tapant les creades per altres de noves. I després la satisfacció, mostrant-me el fruit del seu treball. Les mares semblaven desconcertades i decebudes. Els he dit que no haurien d’estar-ho, però crec que no he aconseguit convèncer-les. Els xiquets han gaudit molt amb aquesta experiència. Una mare, mentre mira les samarretes penjades d’una corda amb l’ajut d’uns suports improvisats, perquè se sequen, diu: “Pareixen obres impressionistes!“. La més propera, arronsa les espatlles i li rebla: “Per a impressió, la que s’emportaran en sa casa quan el vegen aparèixer amb el resultat d’aquest treball!”. Tot plegat, molt divertit.