Puntualització
“Per favor, escolteu-me una miqueta abans d’eixir. Beth, ací, mira’m! Ximo, deixa això!.. Igual té, deixa-ho ara!.. Que si que hi ha temps, home! Va, vinga…! Ei! Ferran! Agafa fort el baló que no torne a botar! No, no, Vicent, ara no puc mirar el que portes per esmorzar, he de dir una cosa important, escolteu!… Ahir per la vesprada, a l’hora d’eixir, vau veure un eixam a prop de la font, veritat?… Val, val, un moment, escolteu. Deixe-m’ho dir, deixeu que acabe, un moment!… Vos demane, per favor que, encara que ja no hi són,(un apicultor se’l va emportar i fou tot un espectacle) feu servir la font del pati de dalt, per si de cas. Que una picada d’abella fa molt de mal i, fins i tot, pot ser perillosa per a la salut!” Antoni dispara el braç al cel: “Jo vaig veure un documental a la tele on deien que si una abella et pica, et mors… si no sobrevius!“.
Abril 23, 2008 a 5:29 am
bona diada de Sant Jordi tinguis! i no oblidis les roses per les dones de la teva vida….tot i que no sé si ho celebreu per aquestes contrades.
Abril 23, 2008 a 1:16 pm
Els xiquets de la teua classe són molt divertits. Fins i tot m’agradaria ser-hi alguna vegada quan diuen algunes de les seues frases…
Bé, espere que pugues continuar oferint-nos algunes d’aquestes xicotetes aventures per a que nosaltres poguem continuar rient-nos de bona gana!
Feliç dia de Sant Jordi!!!
Abril 23, 2008 a 6:44 pm
Està més clar que l’aigua. És que els nens tenen una lògica aplastant!
Molt bon Sant Jordi!
Abril 23, 2008 a 8:34 pm
Menta fresca, el que no faltarà mai a casa són els llibres, i més en una diada com aquesta. Les roses ja són altres calces… Bon Sant Jordi, també!
Són divertits, pirene, quan són divertits. Perquè quan són entremaliats també tenen un gran èxit. I cal dir que, acabant el curs, tots estan més revoltats que de costum. Podria fer més posts com el “Uf!” que no altres… Bon Sant Jordi!!
Igualment, anima-alada. El qué és, és. I no li peguen més voltes.