Un nou estel a la catosfera

L’univers bloggosfèric s’expandeix il·limitadament. Diuen, els qui porten la comptabilitat d’aquestes coses, que ara mateix hi ha vora 20 milions de persones descarregant, amb una periodicitat més o menys fidel, les seues cabòries en aquesta mena de dietaris digitals. Un munt de gent que encara troba la paraula com la forma més adient de vehicular emocions i idees. Encara que les meues passejades s’han tornat cada vegada més curtes i selectives, perquè les complicacions, en el plànol personal, han reduït la meua disposició a la navegació virtual, de quan en quan trobe certes “perles” que miren de lluir al mig d’aquest univers fantàstic. I fins i tot he pogut ser-ne espectador privilegiat de l’esdeveniment del naixement d’una petita llum. Això m’ha passat amb “Àngels caiguts“, un blog, no sabem si individual o col·lectiu, on de moment s’ha identificat Pirene, la filla del rei Túbal i que, presumiblement va morir als braços d’Heracles, i que ha tornat qui sap si per reclamar el tron que Gerió li impedí aconseguir… Potser siga la primera de la legió que pensen deixar-se caure des dels llimbs on s’hi troben, com un ésser lletraferit més. La seua declaració de principis m’ha captivat: “Confusament mesclats i sempre més en lluita”. Ara són entre nosaltres, entestats, pel que es veu, a prendre la paraula. En aquesta lluita jo també em declare resistent.