Disculpeu-me

Vaig tenir una llarga conversa amb la meua dona abans de publicar “Al principi fou l’obscuritat”. Forma part de tot un seguit de petits textos que he hagut d’escriure empès per una barreja d’emocions diverses i, per aquest mateix motiu, fruit d’una privacitat, d’una intimitat que haguera justificat el fet d’haver quedat inèdit. Els possibles “valors” de la seua redacció van pesar més que la prudència (que terrible i absurda és la vanitat, de vegades) i decidírem, amb una mena de silenci més conformat que còmplice, penjar-lo.
Però sempre m’ha quedat el dubte de que he “exposat” a una persona que estime en un aparador que, de segur, la incomoda. Fou una temeritat, una imprudència per part meua publicar-lo i per aquest motiu l’he retirat. Malauradament, a l’esborrar l’entrada han desaparegut els comentaris de les persones que ja l’havien llegit i havien mirat de solidaritzar-se amb mi, cosa que tinc que agrair profundament. Així com demanar-los disculpes pel resultat d’aquesta indecisió. Forma part del meu tarannà caòtic moure’m sempre entre eternes disquisicions que atabalen el meu esperit indecís. I tinc fets malbé els meus processos de reflexió. Us demane perdó per tot plegat.