Tancament

Les relacions amb el meu fill són d’una lleu i, pel moment, inofensiva però ferma competència. Troba molt fàcil discutir-m’ho tot. Li ha sobrevingut aqueix virus de l’autoafirmació que mira de contradir-nos a nosaltres amb qualsevol excusa. És un preadolescent esvalotat per les seues ànsies d’alçar un vol que encara no té un rumb clar. Això ha motivat el refredament perpetu de “Paraules compartides”. Ja m’ha dit un munt de vegades que esborre el blog, que és una feinada que ell no pensa continuar, que quina pensada la nostra, que ara no en té de ganes ni sap què contar. Curiosament va ser idea seua, encara que tinc que confessar que jo vaig posar la major part de les il·lusions… Malgrat el pleit constant però, de tant en tant, se m’apropa a la vora, mentre estic escrivint, per llegir-me per damunt del muscle. Afortunadament no ha deixat encara el costum de llegir. Cal dir que, ara per ara, és també el motiu perfecte per allargar el moment d’anar-se’n a dormir (amb la consegüent i dura negociació pertinent). Bé, aquest post era simplement per justificar un tancament. La maleïda evolució ens ha silenciat un munt de paraules…