Errades

Vaig d’un lloc a un altre, abocant-me per la ciutat. Una estona en aquell cafè amb un amic, una estona en aquella llibreria plena de desconeguts, una llarga estona a l’estudi, entre papers que s’emboliquen sense saber com, una estona caminant per un carrer dels que encara tenen una filera d’arbres a la seua riba i ens encenen l’esperança que, potser, siga veritat que en alguna part trobem un riu sempre en moviment, amb un rastre d’arbres capbussant-li l’ombra perquè l’aigua la refresque… Vaig d’ací cap allà, inquiet, amb el posat formal i agradable de semblar un home segur de sí mateix, un home que està conforme amb la seua vida i amb el que té… Però en realitat vaig fatigant-me per la ciutat, amb l’ànima empresonada, mirant-me per dintre, mastegant els noms dels éssers que no van poder estimar-me perquè no els hi ho vaig permetre. I en aqueix anar i vindre, en aqueix passejar que no s’aturarà mai, aniré omplint-me de solituds que no podré confessar ningú… L’orgull, aqueix foc d’encenalls, aqueixa altíssima i trontollant torre de naips; quants errors s’hi cometen sota l’empara de l’orgull, en nom de l’orgull!