L’Oracle imminent, de Toni Ibáñez i Emma Piqué

Una crítica que sovint es fa a la literatura eròtica és el seu caràcter previsible, donat que tot té que acabar sempre al mateix lloc (o al mateix clot). Però previsible no és precisament l’adjectiu que més li escau a aquest llibre, escrit a quatre mans entre el Toni Ibáñez i l’Emma Piqué, premi de literatura eròtica de la Vall d’Albaida, i publicat per l’editorial Bromera. Perquè més que de literatura eròtica del que podem parlar (i gaudir-ne!) és de l’eroticitat de la seua literatura. I no, no és el mateix. Us ho puc ben jurar. L’experiment, molt ben trobat i aconseguit (no de bades tots dos dominen amb experiència contrastada l’àmbit de la ciberliteratura), d’anar construint l’obra mitjançant e-mails i apunts als blogs dóna més joc, precisament, per a atorgar-li tot el protagonisme a la paraula. No solament així obtens les desitjades (i excitants) imatges que obligatòriament t’ha d’oferir aquest tipus de text, sinó que el lector pot endinsar-se en aquell altre erotisme anímic que va deslliurant-se en les descripcions dels estats d’ànim dels dos protagonistes. I amb aqueix pèl d’erudició ben mesurat i sense arribar a la pedanteria. Mai no et queda ben clar del tot quina part del teu cos s’engresca més, si la que s’hi belluga  de tant en tant pels baixos, la que et revolta totes les neurones, o tot plegat, en una barreja perfecta que fa de la lectura un plaer quasi orgiàstic. Regal de sant Josep que m’he llegit (m’he begut!) en una nit, sense pauses. Com els claus més memorables.