El pas
Mana’m els passos que he de córrer amb tu.
Fes-me desitjos de fang i de pols que escampe el vent.
Cega’m els ull amb la pols del teu nom.
Que cada nit puga ser mort, com un mal son,
el pas de la resurrecció.
Mana’m els passos que he de córrer amb tu.
Fes-me desitjos de fang i de pols que escampe el vent.
Cega’m els ull amb la pols del teu nom.
Que cada nit puga ser mort, com un mal son,
el pas de la resurrecció.
22 Març 2008 a 16:34
… i dóna’m la mà abans de despertar.
pd: sé que és un atreviment, i potser una intrusió, dispensa’m! però el teu fil de veu m’hi ha portat.
22 Març 2008 a 17:12
Res de tot això, Sigorgik. M’encanta aquest últim xiuxiueig…
23 Març 2008 a 23:22
… i caminarem junts aquests passos,
els meus ulls en els teus ulls …