El mestre volantiner

Com un xiquet amb sabates noves m’he emportat al col·legi el darrer llibre del Jesús M. Tibau (“El vertigen del trapezista”) que la llibreria Serret tan amablement m’ha fet arribar, i que l’autor ha tingut el detall de signar-me. Comboiat, no puc estar-me d’ensenyar-los-el als meus companys. En concret a aquells amb els que compartisc, no solament ofici, sinó també amistat  i deliri per les lletres. Però els qui realment ho viuen amb una insòlita expectació són els meus alumnes quan els faig descobrir que en un dels contes (Ametlles Garapinyades) el protagonista porta el meu nom. Els explique el perquè. Després, per mirar de satisfer la seua curiositat i advertint-los que vagen amb compte, els deixe el llibre al seu abast al racó de la biblioteca de l’aula. Tots celebren, amb un ample somriure i una encantadora complicitat que, de sobte, el mestre s’hi trobe al terreny de la ficció, com qui cau a l’altre costat del mirall de la realitat. Però el que més expectatives ha convocat ha segut el descobriment del David que, amb paciència i esforç, ha aconseguit desxifrar la dedicatòria que em fa l’autor i on, entre altres coses, s’hi pot llegir: “… per compartir acrobàcies i salts mortals literaris…”. Allò els ha abocat a un fet més extraordinari encara que l’anterior perquè, a més del recent descobriment del meu ésser de ficció, ara pensen que estic dotat d’una agilitat sorprenent que em converteix en un anònim personatge de circ. Malgrat tot el que pugueu pensar em resultarà més fàcil fer un volantí i arriscar la meua integritat física, que explicar-los el sentit d’aquesta metàfora…