El teu nom és un ésser viu

Desesperadament segueixo sent jo mateix,el de sempre,

repetint un breu inventari

que defineixi el que sento.I on sempre apareix el teu nom

abocant-se  des de les línies de la meva mà.Bategant com un ésser viu,

com una fera que es nodreixde

tot el que faig.El guardià invisible del meu costat ferit.Un amor envellit

embullat en el meu ventre

com un estrany presagi,que amb els seus petons de sal

m’empeny per la ruta de l’oblit. Naturalment intento seguir sentel de sempre: jo mateix.